Història

El Santuari de Nostra Senyora de Cura corona la cima del Puig de Randa (543 m.). És l’elevació de major altura del centre de l’illa i es considera una de les muntanyes sagrades de Mallorca.

Les llegendes, els rastres de culte i les hipòtesis sobre la seva habitabilitat ens submergeixen en el misteri de la història. Prop de la cima hi ha restes d’un castell de defensa del període islàmic i des de la conquesta de Jaume I (1229) hi ha indicis –que encara conserva coves, ermitoris i santuaris- era un espai ideal per experimentar una vida ascètica i contemplativa. La primera referència documental que confirma aquesta hipòtesi apareix en la Vida Coetània- la autobiografia de Ramon Llull, escrita en 1311.

Ramon Llull (1232-1316) hauria rebut la “il•luminació” divina en aquest, en torn a 1274, segons explica en l’obra citada. Des d’aquest lloc hauria iniciat la seva intensa i extensa trajectòria intel•lectual i missionera, dedicada a treballar a favor d’un nou ordre mundial , la reforma de l’església i hauria introduït un sistema filosòfic innovador. Un model de pensament que des de finals del segle XIII fins al segle XXI ha sigut objecte d’estudi i d’inspiració en tots els camps del saber.

Durant la segona meitat del segle XIV, el lloc es consolidà com a espai religiós, com lloc de veneració i de referència contemplativa. Els seguidors de Llull es sentien atrets pel lloc i continuaren el projecte inicial del seu mestre, un ermitori i un ambient per al saber. En 1394, el bisbe de Mallorca Luis de Prades, testificava que alguns eremites residien de forma permanent en l’entorn.

Des del segle XV fins al primer terç del segle XIX, el minúscul ermitori lul•lià donà pas a un santuari dedicat a Nostra Senyora de Cura, la seva imatge de pedra de finals del segle XV es venera a l’oratori. Junt aquest, es conserva l’Escola de Gramàtica, fundada primer com a Escola Lul•liana (Pere Joan Llobet) i després per diversos mecenes i humanistes dels segles XV i XVI, fins a convertir-se en una de les tres grans Escoles de Gramàtica de Mallorca, en aquest cast sufragada pels Jurats de la Ciutat. El Santuari de Cura ha compaginat durant segles una triple dimensió: la devoció mariana, la devoció lul•liana i el saber. L’Aula de Gramàtica, construïda en el segle XVII, i l’oratori marià, conformen el principal patrimoni d’un passat gloriós. Per la seva ubicació, en el centre de l’illa, i per les seves característiques físiques, el lloc fou el centre d’importants celebracions de religiositat popular, vinculada a l’economia agrària, com la “benedicció dels fruits”, qual origen se remunta a l’època medieval i està documentat de del segle XVI.

Al desaparèixer l’Escola de Gramàtica (en torn a 1830), el lloc entrà en una fase de deteriorament. El culte a la Verge i les celebracions durant l’any litúrgic eren pocs, i els sacerdots encarregats del santuari no podien mantenir-se. Durant setanta anys la construcció sofrí un procés de descomposició notable, com pot constatar-se en les col•leccions de fotografies d’inicis del segle XX.

A l’estiu de 1913, el bisbe de Mallorca Pere Joan Campins, encarregà als Franciscans de la Tercera Ordre Regular (TOR) la reconstrucció del lloc i la restauració del culte a la Verge i la recuperació de la devoció a Ramon Llull. Des de fa poc més de 100 anys, la TOR ha transformat el lloc en un santuari modern. La construcció d’un convent actual, l’hostatgeria i les dependències del santuari s’inicià al 1947. La imatge de la verge fou objecte de la coronació pontifícia en 1955. El restaurant actual i les dependències del cos superior, corresponen al convent inaugurat al 1956, com a seu del noviciat de la Tercera Ordre Regular. El Licor Randa, amb fórmula patentada pels franciscans de la TOR, constitueix un dels productes propis que el visitant pot seguir degustant a dia d’avui.