Cultura i Patrimoni

Portal del Santuari

Des de l’any 1682. Data que pot llegir-se juntament a un petit escut del Consell del Regne, tallat a la mateixa pedra. En el centre, un deteriorat escut dels Germans i Germanes de l’Ordre de Penitencia Franciscana: la creu i els dos braços, amb les inicials OPC i tres claus, en memòria de la Passió de Crist. Inscripció: ‘Amable fill, saluda nostra Dona que és salut e benedicció nostra’ (Ramon Llull, Blanquerna, cap.61).

A dalt, la mitja lluna, escut de la noble família Llull. A la part inferior de l’arc es veu un escut amb les inicials JHS Jesús, salvador dels homes. Lema de l’estendard que enarborava en les seves missions Sant Bernat de Siena. Inscripció: ‘Omnia in nomine’ ‘Dni. Jesus Christi facite’ (1 cor. 10) (Feu-ho tot en nom del Ntre. Sr. Jesucrist).

Plaça Santuari

En el centre hi ha una cisterna, avui en desús com tal. El santuari es proveeix només de d’aigua de pluja. La seva importància, ja ve documentada per un texte del 1564,en el que se’ns conta com abans de la construcció de la cisterna, els mateixos estudiants del col·legi de Cura havien de anar a buscar aigua a Sant Honorat, la qual cosa repercutia negativament en la seva obligació d’estudiar. Gairebé tota la seva superfície actual de la plaça esta per sobre dels dipòsits i dels aljubs.

Jardí

En el centre domina una estàtua de Sant Francesc d’Assís, en actitud de benvinguda.

Convent

Construcció de mitjans segle XX. Damunt del portal de la pedra llaurada, es pot veure una petita estàtua de Ramon Llull. Als seus peus, un petit escut de l’Ordre Franciscana.

A l’interior del convent, trobarem l’habitatge privat dels religiosos.

Museu

Reedificades les dependències de l’anterior Col·legi Lul·lià, instituint-se, a l’antic edifici, una escola de gramàtica, datada el 1510 amb la pensió anual de 50 lliures, dependent del Rector i Consiliaris de l’Escola Lul·liana establerta en l’Estudi General de ciutat de Palma.

L’increment que va prendre l’Escola de Randa va fer que els Jurats del Regne de Mallorca, per facilitar i afavorir les lletres de la joventut, projectessin l’ampliació de Càtedres i s’instituís allà, un Estudi General en el que s’ensenyés Gramàtica, Retòrica i Greg. Això es tractà i acordà en sessió del 4 de maig del 1553. En aquells temps, s’iniciaren els fonaments de la magnífica aula escolar, tan capaç com monumental, aixecada amb tota solidesa. En el col·legi habitaven al 1566 un centenar d’alumnes. Al 1588, ja hauria entre cent cinquanta i cent seixanta alumnes.

En el fons de la càtedra de l’escola, hi havia un altar dedicat a Santa Catalina, verge i màrtir, on la seva imatge es veia pintada en un quadre, com a patrona dels estudiants.

En el segle XIX entrem al final del procés de decadència que les autoritats polítiques havien deixat prendre a l’escola. El 25 de gener de 1826, D. Juan Pablo Abrines va presentar la seva renúncia del càrrec com a últim professor del col·legi. La seva renúncia va ser admesa.

Actualment, a l’aula de gramàtica es conserven certs objectes i llibres religiosos relacionats amb el culte; existeixen a més uns llibres, impresos o manuscrits relacionats amb el lul·lisme; entre d’altres, de variada temàtica.

Igualment pengen de les seves parets una col·lecció de pintures, fonamentalment de tipus religiós i relacionades amb Ramon Llull.

Existeixen, a més, dues petites sales laterals, una dedicada a explicar la figura de Ramon Llull i, l’altra, conté una col·lecció d’objectes i motius relacionats amb les missions franciscanes, a part d’una col·lecció de patrimoni etnològic.

Capella

L’actual és l’última d’altres existents en anteriors èpoques. Conté diverses inscripcions, la qual cosa ens fa suposar que fou aixecant gradualment: a la capella del Crist, hi ha la data de 4 agost de 1662; en el centre de la volta: 1680; al frontispici del cor: 1710; en el rellotge de sol: 1668.

Entrant, a mà dreta, hi ha un pessebre. Es conserva durant tot l’any, segons antiga tradició franciscana estesa per tota l’illa, en memòria de la celebració del naixement de Jesús, que Sant Francesc d’Assís realitzà a Greccio (Itàlia) a 1223. Els bancs són de marqueteria. Tenen els escuts de l’Ordre, de Llull i l’anagrama: Ave Maria.

A la part dreta de la capella, es troba l’accés al camerino de la Verge. Abans d’arribar-hi es passa per davant d’un Crist: talla de fusta del segle XVII, provinent del cor de l’església de Sant Domingo de Palma. L’església dels dominics fou destruïda el segle passat.

La diminuta estàtua de la Verge (42 CMS), està treballada en pedra de Santanyí i data, probablement, d’entre els anys 1509 a 1517.

Horaris de missa: Diumenges 12:00 hores.

Miradors

Es pot admirar el paisatge de la Badia de Palma i al fons de la muntanya: El Galatzó. Cada any, pels mesos d’octubre a desembre s’aconsegueix veure al lluny, l’illa d’Eivissa. És molt freqüent poder veure també l’illa de Cabrera.

Pot considerar-se la millor panoràmica sobre l’illa. Estem a una alçada de 548 metres. A l’oest, la Badia de Palma; al nord, entre d’altres poblacions, també Inca; a l’est, Manacor. També es perceben la serralada de Tramuntana, Pollença i Formentor.

La Cova de Ramon Llull

Aquest lloc constitueix el lloc on Ramon Llull va rebre la il·luminació, la visió de Crist crucificat. Així ho va creure la tradició i se li va construir una petita capella.